L’elaboració del pla director urbanístic del Pla de l’Estany entra en la fase decisiva
Aquest dijous es va presentar el Pla Director Urbanístic als alcaldes de la comarca i consellers del Consell Comacal. Us adjunto la notícia apareguda a el Punt. Caldria convocar una reunió de les entitats per veure quins passos seguim després d’això.
divendres, 5 de desembre de 2008
>
L’elaboració del pla director urbanístic del Pla de l’Estany entra en la fase decisiva
El document causa inicialment una bona impressió als alcaldes
RAMON ESTÉBAN. Banyoles
Poques vegades hi ha hagut tanta unanimitat entre els alcaldes de diferents colors del Pla de l’Estany com en la valoració –inicial, això sí– del pla director urbanístic (PDU) de la comarca, els autors del qual ahir van explicar-ne els trets generals als representants dels municipis. La setmana que ve el document ha de passar l’examen de la comissió d’Urbanisme i aleshores s’obrirà el període d’al·legacions, en què els ajuntaments el podran estudiar a fons i proposar-hi canvis.
Els alcaldes de Banyoles (Miquel Noguer, CiU), Porqueres (Salvador Ros, IdP), Serinyà (Josep Antoni Ramon, ERC) i Vilademuls (Dolors Rovirola, CiU); el conseller de CiU Jaume Figueres (coordinador de la comissió del consell que ha seguit el PDU) i el cap de l’oposició a l’ens comarcal, Josep Jordi (ERC), consultats per aquest diari al final de la reunió –celebrada sense la presència de mitjans de comunicació–, van coincidir a qualificar el PDU com un document molt treballat. Els temors que hi va haver al principi del procés que es redactés «des d’un despatx de Barcelona» ahir es van eliminar del tot. «Es nota que han trepitjat el territori i que saben de què estan parlant», van dir alguns dels consultats.
FALTA ESTUDIAR-HO A FONS
Una altra cosa serà que el contingut complagui tothom. «Arriba l’hora de la veritat», va resumir Josep Jordi, referint-se al fet que fins ara no han tingut l’oportunitat d’estudiar a fons el document. El PDU ha de passar la setmana que ve per la comissió d’Urbanisme i segurament a principis d’any s’obrirà el període d’al·legacions, que serà de dos mesos per als particulars i de tres per als ajuntaments i el Consell. Tot i que encara no se saben gaires detalls, l’alcalde de Porqueres va valorar positivament el fet que es prevegi la ronda de Miànigues com un seguit de carrers urbans. La controvèrsia que va provocar el projecte d’aquest vial va obligar l’Ajuntament a deixar aparcat el POUM fins que no se sabés què hi deia el PDU. Jaume Figueres, per la seva banda, va fer notar que s’ha tingut en compte la petició dels ajuntaments que es permetés un creixement moderat a alguns nuclis.A la reunió van assistir-hi una trentena de persones, entre alcaldes, regidors i consellers comarcals membres de la comissió de seguiment del pla, així com el president del Consell, Jordi Xargay, i la vicepresidenta Núria Carreras. De la presentació, se’n van cuidar el secretari de planificació territorial, Oriol Nel·lo (a la foto, en primer terme), el director del programa de planejament territorial, Juli Esteban, i tècnics que estan elaborant el document, entre els quals, el director de l’equip redactor, el socioecòleg Ramon Folch, de l’estudi ERF.
Zona de creixement - La comarca creixerà urbanísticament i industrialment a l’eix Banyoles-Porqueres-Cornellà del Terri i extrem nord-oriental de Palol de Revardit, que és l’àrea on ja s’ha anat acumulant aquest desenvolupa-
ment a les últimes dècades.
Creixement demogràfic - En aquests moments, la major part dels prop de 29.000 habitants del Pla de l’Estany viuen a la ciutat de Banyoles i al nucli de Mata (terme de Porqueres), una zona que s’anirà reforçant com a residencial. El pla treballa amb la hipòtesi que el 2026 la comarca arribarà als 34.400 habitants, aproximadament.
Unitats territorials - Com a hipòtesi de treball, el PDU divideix el Pla de l’Estany en cinc subcomarques: la vall del Fluvià (majoritàriament al terme de Serinyà), els Aspres (la banda est, abraçant sobretot els termes de Sant Miquel de Campmajor i Palol de Revardit), el Pla de Martís (compartit entre Fontcoberta, Porqueres, Serinyà i Esponellà), la plana del Terri (Banyoles, Porqueres, Camós i Cornellà) i el Terraprim (la banda de llevant, amb Esponellà, Crespià i Vilademuls).
Espais naturals - S’incrementarà el percentatge de territori natural protegit, que ara és del 5,7%, fins al 30%. A la zona més propera a l’estany, s’hi afegirien els Aspres i les franges dels rius Fluvià, Terri, Matamors i Revardit.
——————————————————————————–
Xavier Almanza i Anglada
Ambientòleg
Pla de l’Estany - Catalunya
——————————————————————————–