Music pla

Puntualment a les 19h. va tenir lloc a l’Auditori de l’Ateneu el concert de Ialma a Banyoles amb la presentació del disc “Simbiose” a Catalunya, on feien una mini gira i a on també varen participar en el 5.è Festival Internacional de Percussió de Catalunya a l’Auditori de Barcelona.

Ialma és un grup de cinc cantants residents a Brussel.les que des de fa una dècada es dediquen a recopilar les cançons tradicionalsdels seus avantpassats a Galicia, tot barrejant-les amb noves sonoritats, incorporant elementsd’altres cultures i donant-les així un estil personal, autèntic i modern.

Ialma (que vol dir ànima en gallec) són: Verònica Codesal, Magali Menèndez, Marisol Palomo, Natàlia Codesal i Núria Aldao, i s’acompanyen de cinc músics: Pascal Chardome a la guitarra i piano; Didier Laloy a l’acordió diatònic; Cédric Waterschool a baix elèctic i Fred Malempre a la bateria i percussions.

Amb una posada amb escena immillorable i uns arranjaments amb noves sonoritats recopilaren les cançons tradicionals del folklore gallec, amb un estil personal i peculiar. Dels seus arranjaments en resulta una música actual, fresca i seductora que ha obert noves vies en la música tradicional gallega.

Venien a presentar el seu darrer disc “Simbiose” i ens van regalar amb un bonic repertorique també va incloure algunes versions de peces modernes com el conegut hit del grup femeni “The Bangles” cantada amb gallec, i com no, també dues peces interpretades “a capella” que varen fer gaudir a tots els assistents.

Una tarda per gaudir de l’anima de la música.

Va ésser un concert intimista i creatiu el que ens va oferir el passat Nadal a l’Auditori de l’Ateneu amb la inimitable veu de Maddi Oihenart, el piano de Juantxo Zeberio Etxetxipia i el contrabaix de Txema Garcés. També estava anuciat com a acompanyant el violoncel.lista Pello Ramirez que per problemes d’una grip no els va poder acompanyar, però això no va ser cap problema i tanmateix ho varen poder resoldre amb escreix.

Al llarg d’una hora varen anar desgranant i interpretant el seu acurat repertori, tot fent un repàs dels poetes, poetesses i músics bascosamb una especial i personalíssima posada en escena, barrejant amb els instruments tocs de jazz, fok i poesia.

Maddi Oihenart és una cantant que preserva la seva identitat i les seves arrels i que referma constantment a traves de la seva tant peculiar proposta musical.

Aquesta formació d’Euskadi venien a fer l’estrena a Catalunya del seu darrer treball, un CD anomenat Hari Biru (Elkar 2007), de cant tradicional amb creació comtemporània i que va deixar més que satisfet al públic assitent

El dissabte 14 de novembre varem tenir l’oportunitat d’escoltar “in situ” un dels millors “cantaores” flamencs Antonio Suárez Salazar “Guadiana”.

Fill d’una important nissaga de cantants i músics gitanos, extremeny de soca-rel, “Guadiana” está consideratactualment dincs el panorama musical com un dels mestres del “cante” flamenc, una de les músiques d’arrel popular més ancestrals del cantinent europeu.

Amb “cante minero”, “seguidillas”, “bulerias”, “tientos” etc… va tocar i repassar a través d’un estil personal i inconfusible tot els pals del flamenc i ens va fer vibraramb el seu sentiment i “quejio” del que varem poder gaudir en escena.

Realment “Guadiana” porta el flamenc a la sang i transmet a l’espectador i a l’oient cada una de les sensacions que ell percep.

En el meu darrerviatge a Cuba, concretament a la part Est de l’illa, a la ciutat de Santiago de Cuba, vaig tenit l’inmens plaer d’escoltar un septet femení que originariament es deien”Tradición Morena” per després passar-se a anomenar “Morena Son”.

Les joves integrants d’aquesta formació porten la tradició a la sang. Des de els seus inicis, les m4lodies “santiagueres” les han anat acompanyant de tal manera que actualment estan portant el “Son” cubà a tots els racons de la vella Europa.

Tanmateix, el curiós nom d’aquesta peculiaragrupació te la seva tradició: “morenes o mulates” formen `part de la història musical de Cuba. El color de la pell porta el sabor artístic i el genui mestissatge racial de les terres llatinoamèricanes.

“Morena Son” es va fundar com a grup l’any 1998. El seu “Son” és caracteritza per el seu dinamisme i per la seva naturalitat de la veu de Maria Elena Tamayo (veu principal), que

El dissabte 25 de novembre de 2006 a la Biblioteca Municipal de Banyolesi amb el suport de Joventuts Musicals de Banyolesfou presentat el CD “Bestiari Poètic fruït de la tasca tenaç i constant de la cantant Tati Cervià i els intregants de Havana Quartet.

 Aquest “Bestiari Poètic” recull 26 temes, 16 d’ells cantats amb tota la voluntati de forma didàctica amb versos dels poetes Josep Carner, Pere Quart, Joana Raspall, Renata Mathieu i un de la pròpia Tati Cervià. Són temes fets amb clau de jazz, swing, bossa-nova, valset, reggae, marxa i txa-txa-txà.

Els componets de Havana Quartet són Tti Cervià, veu; Isabel Membrilla, piano; Toni Pujol, contrabaix i César Martinez a la bateria, acmpanyats per Gorka Benitz al saxo i flauta travessera i Dani Comas a la guitarra elèctrica i com no, també amb el Coro jovenil “Cantarella”.

Un bon encert musical de del “Bestiari Poètic i el de Havana Quartet.

Era un llocideal, el Pati del Museu Arqueològic un espai idoni, per gaudir d’aquest grup de flamenc-fusió anomenat Las Migas.

Quatre integrants dels més variats estils i procedències: Palafrugell, Bretanya francesa, Sevilla i Berlin, però totes amb un nexe en comú: la música i el flamenc.

Las Migas són Silvia Pérez, cantant; Isalbelle Laudenbach, guitarra flamenca; Marta Robles, guitarra i Lisa Bause violí. Varen actuar amb tota la seva força i “alma” per fer-nos endinsar en el món del flamenc.

La prodigiosa veu de Silvia Pérez, va fer vibrar al públic assistent, arropada per les integrants que en tot moment varen saber imprimir el feeling i “l’alma” que el quartet requeria. Van fer-nos descobrir en una hora tot el que entranya de bellesa la música flamenca mesclada amb altres estils i interpretada  per interpréts tants dispars i diversos a l’hora però amb el clar afany de fer música amb “majúscules”.

Un altre encert de les Joventuts Musicals que, concert a concertens sorprenen amb la seva bona i variada programació musical.

En el Festival Internacional “Matamoroson” es va retre un merescut homenatge a Adalberto Alvarez en reconeixement a tota una vida musical a favor de Son. Les conductores d’aquest acte foren Nerys Reyes i Liliana Casanella, musicòlogues cubanes autores de la tesi musical sobre la figura de Adalberto Alvarez.

L’event va tenir lloc al Teatro Marti (amb invitació) i parafrasejant Don Quixot “El ingenioso hidalgo Don Quijote (EL ingenioso Caballero “Don Adalberto del Son) ens varen fer adonar de tot el que representa el Son i la rellevant figura d’Adalberto Alvarez, qui evidentment fou el protagonista de la vetllada sempre flanquejat pels seus músics i components de “Adalberto y su Son”.

Tots plegats varen fer una rememorança de la trajetòria d’Alberto, i de quan tocava a “Son 14″ grup del que fou primer director i fundador abans de marxar a la Havana, on després formà el seu propi grup.

I també petit i gran recordatori en forma de cançó a Lazaro Rosalbal, “Tiburon” Morales i en especial al meu bon amic Leonardo Alexander (a qui vaig tenir al meu costat tot el concert)

Aixi dons, merescut i emotiu homenatge el que se li va retre a Adalberto Alvarez (després d’un any d’any d’ahver rebut el Premi Nacional de Música).

Adora la música de Bach, Oscar Peterson, Frank Liszt, Ahmad Jamal, Sly & The Family Stone i King Crimson.

Hiromi Uehara és una pianista japonesa de jazz comtemporani, nascuda a Shizouka el 1979 i que va prendre la seva primera lliçó de piano als sis anys. Entà en la Yamaha School of Music i comencà una carrera musical fulgurant.

Amb vint anys ingressa a Berklee (Boston, EEUU) on expandeix els seus horitzons musicals més enllà del jazz i de la música clàssica.

Quan era un adolescent, Chick Corea va quedar sorprés amb la seva intuició i amb el domini perfecte de la técnica del piano i va convidar-la a tocar amb ell.

Per aquestdisc “Beyond Standard” varem tenir l’imens plaer de sentirla acompanyada pel guitarrista John Shannon, amb el baixista habitual Tony Grey i amb un bateria brasiler Mauricio Zottarelli, els quals ens varen impregnar de color i música al Jamborée de Barcelona.

FESTIVAL DE TARDOR DE CATALUNYA - GIRONA/SALT - AUDITORI DE GIRONA - SALA SIMFÒNICA

“Dos Lágrimas”, és el segon discde Diego el Cigala que reprén la línia encetada amb el seu predecessor “Lágrimas Negras”, treball de flamenc-fusió que el va donar a conéixer al gran públic a l’any 2003.

“Dos Lágrimas” ha suposat un pas endavant en la recerca de la seva peculiar fusió-flamenc i crec que ho ha encertat plenament, ja que amb l’alt nivell de l’anterior treball era molt difícil superar l’éxit assolit amb “Lágrimas Negras”, en el qual si veia el flamenc i la cubania expressada juntament amb el gran pianista cubà Bebo Valdés.

Amb el transcurs d’una hora i mitja el veterà cantaor ens va fer delectar d’un extens i divers repertori amb la cobla el flamenc i el bolero cubà.

Al concert de “Dos Lágrimas” hi vàrem poder escoltar des de temes de cobla com “Maria de la O” boleros com “Bravo” de la cantant cubana Olga Guillot, a un arranjament de “Dos Gardenias” de Antonio Machin, que Diego el Cigala va interpretar a ritme de guagancó, així com la no menys coneguda “Dos Cruces” tema en el que va estar secundat pel pianista català Jaume Calabuch “Jumitus”, i també en la resta del concert pel guitarrista andalús Diego Moreno “Morao”, el percussionista madrileny Sabu Suarez “Porrina” i el contrabaixista cubà Yelsi Heredia, que tots juntsvan confeccionar una àmplia amalgama de sons pel el públic assistent.

Com a cloenda del 15.è Festival de Jazz i organitzat per les Joventuts Musicals de Banyoles vàrem poder assistir al Teatre Municipal de Banyoles al concert del trio “Electrik Consort”, una proposta musical que ens ofereix una curiosa mescla de jazz-fusió-antigua.

“Electrik Consort” són una formació de músics experimentats i amb intruments de diversa procedència: Adrià Grandia, viola de roda, Nan Mercader, bateria, percussions i programacions, i com a instrument original l’stick (una mena e guitarra horitzontal i baix incorporats) o sigui un instrument de 10 cordes amb “loops sequènciadors”incorporats, tocat per l’argentí Guillermo Cides.

Vna fer un recital divertit i creatiu, que ens oferien temes de collita pròpia i d’altres compositors del segle XVII, vorejant en cada una de les composicions tot el seu món creatiu. No cal dir que va ser una propostadiferent ja que no haviem sentit res igualamb aquest formattant peculiar i insòlit en que fusiona els sons tant diferents de la viola de roda, l’stick i la percussió.

Una aventura musicalde resultats imprevisibles, el qual va ésser molt reconfortant, dinàmic i alhora diferent.