Cistella

Aquest matí de diumenge ens han vingut a picar la porta dues persones que, a diferència d’altres ocasions, es tractava d’una jove d’edat adulta, i una noia molt jove que encara deu cursar IES.

Amb familiars, amics i coneguts, ha sortit sovint en conversa la reacció de molta gent cap a aquestes parelles que dediquen els diumenges a difondre la seva ideologia religiosa porta a porta. I cito alguns exemples:

• Hi ha qui, en haver identificat la moguda, tanca la porta sense dir ni paraula.
• Hi ha qui acull la revista “La Atalaya” que sempre duen, i es despedeixen amb “ja m’ho miraré”.
• N’hi ha que entren en conversa per a dir-los que no tenen raó.
• N’hi ha que, en un moment de debilitat anímica, veuen en els predicadors una sortida per a trobar explicacions menys amargues de la realitat.
• Hi ha cases on tenen caramels de reis preparas per a llançar-los-hi com als nens.
• Hi ha cases on, cansats de l’assetjament publicitari, els diuen ocurrències difícils de respondre o que espanten als temerosos de l’infern.

Com tothom, jo d’alguna manera reacciono, però avui amb la sorpresa de veure la utilització de menors per a la propaganda ideològica religiosa, no he gosat més que despedir-los amb “ja ens van deixar la revista fa dues setmanes”. No m’ha quedat molt clara la legitimitat d’aquesta tècnica, i la plantejo aqui per a què pugui ser comentada.