Contra el parc eòlic de Palauborrell i Sant Feliu de la Garriga de 20 MW
Aquests dies un col·lectiu de gent afectada pel parc eòlic d’ENDESA al terraprim empordanès, exactament la part de muntanya dels termes de Ventalló (la Muntanya Gran), Viladamat (Palauborrell i Sant Feliu de la Garriga), Albons i la Tallada (Puig Segalar), rebutja aquest deu molins metàlics i els vials que destruiran els camins i marges de pedra seca, patrimoni important del paisatge humà de l’arquitectura rural tradicional de pedra seca, a més, la Muntanya Gran de Ventalló i Palauborrell és un significatiu jaciment arqueològic indiketa, igualment que el cim del Puig Segalar i el conjunt patrimonial de Sant Feliu de la Garriga, que en el decurs del segle vint va estudiar l’erudit arqueòleg alemany Adolf Schulten (materials al magatzem del Museu Arqueològic d’Empúries). El col·lectiu esmentat considera que l’energia alternativa autogestionària dins d’una bifurcació de tendències vers el necessari decreixement no correspon a un parc industrial en un territori cremat fa dos estius, car a l’impacte ambiental de l’incendi forestal ara hi trobem una gran instal·lació industrial, amb torres de molins, castes de manteniment, vials a la muntanya i una nova línia elèctrica des de les serres del terraprim empordanès fins a l’estació de Bellcaire, tot plegat la generació de més energia pel sector immobiliari (noves urbanitzacions elitistes, camps de golf i un creixement insoportable), que ja va viure un revifalla gràcies a la línia de les Gavarres (des de Castell d’Aro a Bellcaire i l’Escala).
El col·lectiu considera que deu torres a sobre aquesta serralada constitueix un gran impacte ambiental i paisatgístic en aquesta contrada, puix cal tenir en compte que la fressa dels molins arribarà a vint quilòmetres a l’entorn, a més del perill per les aus rapinyaires d’aquesta serra, doncs, existeix una connectivitat amb els aiguamolls empordanesos, i la proximitat a diversos nuclis habitats, com ara Palauborrell i les Planes, Garrigoles, Sant Feliu de la Garriga, la Creu d’Albons, Tor o Marenyà.
A nivell legal cal tenir en compte que la zona cremada on volen instal·lar aquest conjunt industrial de 20 MV d’ENDESA no pot canviar d’ús i que la Comissió d’Urbanisme de la demarcació gironina, en la seva sessió del 27 de juliol de 2006, just abans de l’incendi forestal, va establir que aquest sòl no és urbanitzable, ja que correspon a la categoria de protecció especial forestal, puix en el POUM de Viladamat es qualifica com a sòl de connectivitat ecològica i paisagística, és a dir, sòl no urbanitzable en la categoria de sòl de protecció forestal, i on l’únic ús admès és aquell de tipus forestal, raó per la qual queda prohibida qualsevol transformació de sól que lesioni el valor específic de la vegetació arbòria del territori esmentat.