Recessió i crac de les borses
La severa recessió nord-americana, a partir de la crisi de les anomenades hipoteques de ‘baixa qualitat’, ja s’ha estès al sector immobiliari comercial, com també a nivell dels deutes en les targes de crèdit i altres modalitats de deutes. El fet que Estats Units sigui el primer consumidor mundial, en el context de recessió que redueix la demana consumista interior, provoca una severa desacceleració a nivell internacional, com ara a la Unió Europea, amb una recessió en diversos Estats europeus, especialment el Regne d’Espanya, car, si als Estats Units l’habitatge representa el 6% del PIB, a l’Estat espanyol, el 19%, amb una bombolla immobiliària enorme que esclatarà en força abans d’un any, cosa que significa un augment considerable de l’atur laboral. El Regne d’Espanya i les repúbliques de Portugal, Itàlia i Grècia perden molt poder de contesa en el mercat a causa de l’apreciació de l’euro i, fins ara, a l’Estat capitalista espanyol s’havia amagat aquesta feblesa econòmica en la bombolla immobiliària. Una vegada desapareix aquesta bombolla apareix una economia no competitiva i la recessió, mentre que demagogs com ara José Luís Rodríguez Zapatero proclamen, sense vergonya, que “no és patriòtic criticar l’economia’ (el 9 de gener) o que “Espanya no és immune a les ventades ni els dubtes financers internacionals, però estem millor preparats que altres vegades per fer front a una hipotètica crisi” (el 22 de gener, davant el ‘dilluns negre’ de les borses). L’economia britànica també entrarà en recessió, però a diferència de l’Estat espanyol, la lliure es depreciarà força, cosa que ajudarà a aguantar el cop, però el Regne d’Espanya , al trobar-se lligat a l’euro, tindrà un problema afegit a causa de pertànyer a la zona euro, ja que hi ha un dèficit fiscal estructural d’aquesta unió monetària en molts Estats europeus, sense marge per una expansió fiscal. D’aquesta manera, tot apunta a que el consumisme de la Xina o de la India, que representa la meitat del PIB mundial, no aturarà una recessió internacional, ja que no podrà reemplaçar al consumidor nord-americà com a motor econòmic capitalista del planeta, doncs la Xina i la India també depenen dels Estats Units, potser encara més ara que temps enrera. Per la seva banda, els ministres d’Economia de la Unió Europea, davant el ‘dilluns negre’ dels mercats de les borses, van intentar tranquilitzar els empresaris, però a Davos es va parlar obertament d’una desacceleració mundial, amb recessió en alguns Estats de la Unió Europea, a causa de la recessió nord-americana. L’esglaó feble del capitalisme occidental que va ésser la península Ibèrica en el decurs dels anys Trenta del segle Vint i que en el postfranquisme el PSOE i el PP van intentar reparar, es torna a afeblir de manera accelerada gràcies a l’actual procés de recessió als Estats Units i el ressò casolà que aquesta provoca, com ara la punxada de la bombolla immobiliària, cosa que obliga a bastir novament un front anticapitalista de signe llibertari, a nivell proletari, vers l’autogestió generalitzada des d’aquesta península amb un impuls revolucionari a la conca de la Mediterrània, especialment la península Itàlica, Grècia, el Magrib i Palestina.
font: Editorial Tramunta Vermella Mail núm. 2171, 25/01/2008