Cistella

Agri-Energia Elèctrica, SA li comunica que per tal de realitzar reformes a les nostres instal·lacions. Es suspendrà el subministrament d’energia elèctrica en la data i hores assenyalades a continuació

      Dades de la interrupció programada:

             Dia: 22/12/2010 0:00:00

             Hores: De 8’30 a 12’30

Sector: C/ St. BAldiri i C/ Mare de Déu de la Vida
Població: Cistella
Data d’actuació: 12/08/2010
Hora inici: 09:00
Hora fi: 14:00
Connexió a la nova xarxa al C/ St. Baldiri
En qualsevol cas intentarem restablir el servei tan aviat com sigui possible
Disculpeu les molèsties
Tlf. 972 20 20 78

Títol original: Els residus nuclears d’Ascó i Vandellòs creuen zones habitades direcció a França

Font: Periòdic La Bicicleta, nr.9 de gener del 2010

El territori català pateix un moviment de matèries radioactives desconegut. La majoria de l’urani que s’utilitza a l’Estat espanyol s’ha d’importar de tercers països -bona part del Níger, per la participació econòmica que hi té ENUSA- i fa el viatge per via marítima. L’urani arriba impur i mesclat amb altres minerals. Des de ports com el de Barcelona es transporta fins a Salamanca, on hi ha ubicada l’empresa ENUSA (Empresa Nacional de l’Urani SA). Allà es processa i s’envia a Tricastin (Franca) per convertir-lo en urani enriquit (U-238). Aquest transport es fa a través de l’AP-7 o via ferrocarril, sempre per territori català. Un cop enriquit, l’urani torna a baixar en direcció a les diferents centrals catalanes i espanyoles. Un cop s’ha utilitzat l’urani, queda el famós residu d’urani empobrit (U-235, utilitzat pel revestiment d’armament pesant), que es torna a enviar cap a Franca, on s’emmagatzemen els residus d’alta activitat. Això implica que un mateix material radioactiu pot arribar a passar fins a quatre vegades pel nostre territori.

Les càrregues radioactives poden arribar a passar fins a quatre vegades pel nostre territori

Determinades carreteres catalanes acullen periòdicament transports nuclears de risc. Només durant el 2009, s’han fet un mínim de tres provisions de 460 quilos d’urani a Tarragona, a les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs. Alhora, també n’han sortit residus de combustible en direcció cap a la central nuclear de Blayais-2: tres des del gener de 2009. Aquesta és la ruta nuclear sistematitzada a casa nostra. Viatges periòdics provinents de Juzbado (Salamanca) i sortides cap a Franca per carretera o tren en direcció a les centrals nuclears franceses, on es ven el combustible emprat o es reprocessa per tornar a les piscines nuclears de casa nostra. El combustible gastat emet radiacions alfa, beta i gamma, a més de generar calor a conseqüència de la desintegració radioactiva. El darrer trans port per carretera del que tenim constancia, de 460 quilos d’urani enriquit, es va fer el 15 de juny. Provinent de Salamanca, el material va pernoctar a l’àrea especial de Lavaflix (Tarragona), a l’AP-7, l’única autoritzada en territori català per acollir aquesta mena de transports.

El 12 de gener oculten un incident

Fonts sindicals del servei ferroviari consultades han tingut coneixement que, el dilluns 12 de gener, entre les 7 i les 9 del matí -l’hora punta d’accès a la feina i a la vida universitària al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, molt propera al lloc dels fets-, un tren que anava en direcció a Tarragona amb mercaderies perilloses va restar aturat durant dues hores a les vies.

Una avaria de tracció de màquina al quilòmetre 22 de la via ferroviària, entre les estacions de RENFE de Mollet i Cerdanyola del Vallès-UAB, va forçar que es disparés l’alerta.

Efectius dels Mossos d’Esquadra es van desplaçar a l’indret, tot i que el contingut de la càrrega ha estat tractat com a “confidencial”. Aquest secret, el destí del tren -Tarragona- i el fet que el dilluns sigui el dia escollit habitualment per a dur a terme transports nuclears, ha aixecat la sospita sobre la dimensió real de l’incident. A més a més, el tren avariat va ser traslladat a la mateixa estació de Cerdanyola-UAB, on va romandre aturat com a mínim fins a les 9 del matí. Es va activar el Transcat (Pla especial d’emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril) i, finalment, el tren es va dirigir cap a Tarragona per la mateixa línia de mercaderies on transiten els trens amb càrregues d’urani, després que RENFE enviés una nova màquina des de Rubí, segons han informat les mateixes fonts. Tot plegat apunta que, probablement, es tractava d’un tren carregat amb combustible nuclear o algun residu o material radioactiu.

L’Aeroport i el Port de Barcelona també són vies d’entrada

Altres informes elaborats per la Generalitat revelen inspeccions rutinàries a l’Aeroport del Prat, al Port de Barcelona i a empreses mercantils en relació a aquestes mercaderies perilloses. Per exemple, el 20 de setembre de 2008, es va fer una inspecció en un vaixell carregat amb quatre contenidors d’urani natural procedents de Nitra Benin amb destinació a la fàbrica de Comurhex, que van ser carregats en camions de l’empresa ETSA. Comurhex és l’empresa que, l’agost de 2008, va protagonitzar una fuita d’urani a les seves instal·lacions de Pierrelatte, al sud-est francès. L’empresa està integrada al grup A, que l’estiu passat va provocar la fuita de 74 quilos d’urani a la conca del Roine.

L’11 de març va arribar a Ascó-I un transport perillós procedent de Salamanca, un camió amb dotze contenidors

El 9 de febrer, una nova inspecció a l’empresa TME de Gavà va confirmar que la recollida de matèria radioactiva a l’Aeroport del Prat per derivar-la a diverses instal·lacions radioactives catalanes, valencianes i aragoneses havia estat derivada a l’empresa de nova constitució Transportes Torres C7.
Respecte les centrals nuclears, l’11 de marc a les 18:50 hores, va arribar a la Central Nuclear d’Ascó-I un transport de combustible procedent de Juzbado (Salamanca). Es tractava d’un camió amb dotze contenidors que, un cop buidats del tot, serien retornats a ENUSA, l’empresa pública presidida per José Luís Gonzàlez Martínez, que explota el sector de l’abastament de combustible nuclear.

Dos dies després, la Central Nuclear de Vandellòs (Baix Camp) va rebre una visita de l’empresa ETSA per endur-se un transport de residus radioactius de mitjana i baixa intensitat cap a la instal·lació que l’empresa pública ENRESA -presidida per José Alejandro Pina- té a El Cabril, a la serralada Albarrana de Còrdova. S’hi van carregar divuit bidons metàl·lics de 220 litres. El camió va sortir el 16 de marc a les nou del matí i, al full de ruta presentat, estimava l’arribada a destí cap a les onze de la nit del mateix dia. El complex d’El Cabril només acull residus de baixa i mitjana intensitat, amb una vida estimada de 300 anys.

Higínia Roig

Condemna al CatSalut per un error de diagnòstic i actuació negligent en el part d’una nena, a l’Hospital de Figueres.
Font: CLS, Defensor del pacient.

Informem que el Jutjat número 11 del Contenciós Administratiu de Barcelona, ha dictat sentència, tramitada pels serveis jurídics de El Defensor del Pacient de Catalunya, que condemna el Servei Català de la Salut, a la quan es reconeix el dret dels pares d’una nena a ser indemnitzats en la quantitat de 97.600 Euros per la deficient assistència haguda en el moment del part i per les seqüeles definitives i irreversibles.
Els fets ocorregueren a l’Hospital de Figueres en el mes de setembre del 1997, quan la mare, la senyora S.R.F., va acudir per símptomes de part que foren confosos per un còlic nefrític i va quedar en espera de part, produint-se el dia 26 de setembre, després d’una demora injustificada de fer cesària, quan hi havia signes de patiment del fetus, que aconsellaven la pràctica abans, en no haver possibilitat de fer una prova de PH al fetus.
La sentència reconeix que: “Si partim d’un error de diagnòstic, totes les proves efectuades de forma tardana evidenciaven així mateix una actuació negligent amb un part estacionat patent, situació a la qual es trobava la senyora S.R.F., davant la impossibilitat de realitzar el PH fetal (perquè la màquina no funcionava), l’equip mèdic tenia d’haver induit el part evitant així el sofriment fetal ja que com ha quedat acreditat, amb l’aparició d’aigües tenyides, en trencar la bossa a les 16.30 hores tenía d’haver-se instaŀlat sèrum fisiològic a la cavitat amniòtica amb l’objectiu de diluir-lo, en casos de meconi espès i desacceleracions variables perquè així s’hagués pogut observar si les desacceleracions desapareixien per a permetre el part i d’altra banda reduir el risc de síndrome d’aspiració meconial, síndrome al final que va presentar la nena en néixer provocant-li una neumonia amb afectació pulmonar posterior”.
La sentència recull la quantitat soŀlicitada per la reclamant utilitzant de forma integrada el barem de la Llei 30/1995 de Circulació de Vehicles a motor amb els articles 106.2 de la Constitució, article 139.1 de la llei 30/1992, i amb cita de les sentències del Tribunal Suprem per a fonamentar la quantitat que estima adequada de 97.600 Euros amb els interessos des de la data del recurs.
És necessari destacar que amb anterioritat es va formular denuncia penal que va acabar en sentència absolutòria i després es va interposar aquest recurs contenciós administratiu que ha estat acceptat.
Pare i mare de la nena es troben a disposició d’atendre els mitjans de comunicació.
El cas ha estat tramitat pel lletrat José Aznar Cortijo, especialista en dret sanitari i adscrit als serveis jurídics de El Defensor del Pacient a Catalunya.

POSICIONAMENT DE SALVEM L’EMPORDÀ RESPECTE EL PROJECTE DE L’A-2

En aquests moments, l’àrea urbana de Figueres té unes previsions de construcció de grans infraestructures sense precedents: tercer carril de l’AP-7, desdoblament de l’A-26 (Besalú-Figueres), noves carreteres cap a l’estació, línia del TAV, línia del tren convencional i el nou traçat de l’A-2 per l’oest de Vilafant. El volum de construcció és tan gran, que l’impacte territorial seria molt seriós. La nostra comarca no ha de seguir un model d’infraestructures propi de les àrees metropolitanes i de les grans conurbacions urbanes, entre molts motius, perquè aquest model és totalment incompatible amb el territori empordanès, a més de sobredimensionat i innecessari.

En el cas concret de l’A-2, en l’anàlisi de les suposades necessitats d’aquest projecte, no es té en compte que, paral·lelament, també s’està projectant i executant l’ampliació de l’Autopista AP-7 pel corredor per on ja passa ara i que discorre, en paral·lel i a molt poca distància, de la N-II actual. Les necessitats actuals i futures de trànsit privat de vehicles i camions queden àmpliament resoltes amb l’eixamplament, a tres carrils per banda, de l’AP-7. Així doncs, resulta absurd i innecessari el manteniment de dues infraestructures en paral·lel sobre el mateix territori on s’entrecreuen i superposen: l’AP-7 amb tres carrils per banda i l’A-2 amb dos carrils per banda.

Des de Salvem l’Empordà pensem que la proposta més racional, lògica i sostenible és la d’abandonar el projecte de desdoblament de l’A-2 amb nou traçat i optar per a l’AP-7 ampliada, però lliure de peatges (almenys en el tram Figueres S-Figuers N) i dotada dels accessos corresponents (especialment l’enllaç de Figueres Nord), cosa que ha de significar el rescat de la concessió, perquè passi a ser una infraestructura d’ús públic veritablement al servei dels ciutadans, i no una forma d’enriquiment lucratiu privat extraordinari que es pretén perllongar indefinidament. Aquesta proposta, és l’adoptada per a l’àrea de Girona des de fa anys.

A diferència de la C-31, l’A-2 es troba a l’inici de la seva tramitació. Per tant, és ara el moment d’actuar i dir-hi la nostra. En aquest sentit hem tramés als ajuntaments de la zona afectada una carta explicant el nostre posicionament i demanant una actuació conjunta en defensa del territori.

SALVEM L’EMPORDÀ, desembre 2009

Obriu per a veure un bon vídeo per a deixar de fumar.

Molt recomanable per adolescents. Continuar llegint »

Títol: INTERRUPCIÓ NO PROGRAMADA DEL SERVEI D’AIGUA POTABLE
Zona: CISTELLA
Sector: Tota la població
Data: 29/06/2009
Hora inici: 08:05
Hora final aproximada: 13:05 hores

Degut a una incidència al pou d’abastament d’aigua potable, el dipòsit no hi arriba aigua. S’està treballant per solucionar el mes aviat pos sible i restablir el servei.

En qualsevol cas intentarem restablir el servei tan aviat com sigui possible

Tlf. 972 20 20 78

La gripe es una enfermedad causada por el virus Influenza. Existen diferentes tipos de virus Influenza, que se clasifican en tipo A, B, y C (siendo los C los que se manifiestan más raramente). En función de diferentes tipos de proteínas H y N que se encuentran en la superficie de los virus, estos se clasifican en subgrupos. Así los virus de la influenza que más frencuentemente afectan a personas son los tipos A(H3N2) y A(H1N1) y B. Continuar llegint »

Les “Concesiones Administrativas”. Són la forma com tenen d’anomenar al contracte que estableixen els governs de cada comunitat autònoma amb aquelles empreses que vulguin fer-se càrrec de la gestió d’Àrees sanitàries. De forma general es pacta que la entitat privada a canvi de construïr un nou hospital, o similar, se li concedirà la gestió de la enfermetat i la salut d’aquella Àrea durant 20 o 30 anys, a renegociar aleshores.

Així és que la enfermetat es converteix en un negoci. Una vegada acordat, l’entitat privada cobra anualment de la Sanitat Pública per cada pacient empadronat a la seva àrea. D’aquesta manera, independentment del servei sanitari que se li presti ja s’estarà enriquint. Després estan els no empadronats a qui es cobra directament, bé sigui per tenir una assegurança privada, o bé sigui per cobrament directe. Això genera llistes d’espera paral·leles. A l’empresa gestora no li córre pressa atendre la població empadronada de l’Àrea, ja cobra els atengui o no, i a més a més li interessa gastar per aquests el menys possible. A l’inrevés, la població “de fora”, i en zones turístiques es tracta d’un nombre important, interessa atendre-la com abans millor i que es gastin el màxim posible per tal que se’ls pugui cobrar.

Pel què fa al personal que treballava inicialment en una Àrea originalment de gestió pública, se’ls laboralitza si o si, i sinó que se’n vagin a una altra banda. Les condicions laborals canvien radicalment, i la plantilla es redueix, encara més si és possible.

Tot això recorda molt la tristament “eficaç” gestió de la sanitat que va portar a terme Margaret Thatcher al Regne Unit. A comunitats autònomes com Madrid o País Valencià, s’està realitzant aquesta privatització en forma de tauler de dames, deixant Àrees de gestió privada juntament amb altres de gestió pública. És còmode enviar els pacients crònics que generen molta despesa, a l’hospital del costat, per tal que faci aquesta despesa a la zona pública.

La sanitat és un negoci. Correm el risc de què un dels sistemes sanitaris de major cobertura del món, d’atenció universal i d’una gran qualitat assistencial es degradi sense remei els propers anys.

Aquest cap de setmana passat, Maruja Torres descrivía molt bé aquesta situació a la Comunidad de Madrid en la seva col·laboració al suplement de “El País semanal”: La privatización salvaje. Recomanava entrar a la pàgina web www.casmadrid.org per a signar una carta adreçada al Govern i els diferents grups parlamentaris per aconseguir la derogació de la Ley 15/1997 amb la qual s’obrie la porta a la privatització sanitària.