Cistella

Les “Concesiones Administrativas”. Són la forma com tenen d’anomenar al contracte que estableixen els governs de cada comunitat autònoma amb aquelles empreses que vulguin fer-se càrrec de la gestió d’Àrees sanitàries. De forma general es pacta que la entitat privada a canvi de construïr un nou hospital, o similar, se li concedirà la gestió de la enfermetat i la salut d’aquella Àrea durant 20 o 30 anys, a renegociar aleshores.

Així és que la enfermetat es converteix en un negoci. Una vegada acordat, l’entitat privada cobra anualment de la Sanitat Pública per cada pacient empadronat a la seva àrea. D’aquesta manera, independentment del servei sanitari que se li presti ja s’estarà enriquint. Després estan els no empadronats a qui es cobra directament, bé sigui per tenir una assegurança privada, o bé sigui per cobrament directe. Això genera llistes d’espera paral·leles. A l’empresa gestora no li córre pressa atendre la població empadronada de l’Àrea, ja cobra els atengui o no, i a més a més li interessa gastar per aquests el menys possible. A l’inrevés, la població “de fora”, i en zones turístiques es tracta d’un nombre important, interessa atendre-la com abans millor i que es gastin el màxim posible per tal que se’ls pugui cobrar.

Pel què fa al personal que treballava inicialment en una Àrea originalment de gestió pública, se’ls laboralitza si o si, i sinó que se’n vagin a una altra banda. Les condicions laborals canvien radicalment, i la plantilla es redueix, encara més si és possible.

Tot això recorda molt la tristament “eficaç” gestió de la sanitat que va portar a terme Margaret Thatcher al Regne Unit. A comunitats autònomes com Madrid o País Valencià, s’està realitzant aquesta privatització en forma de tauler de dames, deixant Àrees de gestió privada juntament amb altres de gestió pública. És còmode enviar els pacients crònics que generen molta despesa, a l’hospital del costat, per tal que faci aquesta despesa a la zona pública.

La sanitat és un negoci. Correm el risc de què un dels sistemes sanitaris de major cobertura del món, d’atenció universal i d’una gran qualitat assistencial es degradi sense remei els propers anys.

Aquest cap de setmana passat, Maruja Torres descrivía molt bé aquesta situació a la Comunidad de Madrid en la seva col·laboració al suplement de “El País semanal”: La privatización salvaje. Recomanava entrar a la pàgina web www.casmadrid.org per a signar una carta adreçada al Govern i els diferents grups parlamentaris per aconseguir la derogació de la Ley 15/1997 amb la qual s’obrie la porta a la privatització sanitària.